Maig post....., post-tantes coses.

....fresca i polida com un mes de Maig.

Joan Salvat-Papasseit.



I tantes coses mes..., és perfectament inútil l´intent de posar ordre a un calaix on tot es va amuntegant sense ordre ni fil.

Tants viatges, sensacions, paisatges, olors, alegries, embriagaments, perfums, decepcions, decisions, ...i vida, i ganes de viure és el que m´ha dut la primavera.

En un retorn a la petita pàtria on tot resta igual que aquell dia que vaig marxar, amb unes ganes inusitades de quedar-me ací amb els meus una llarga temporada, fins que torne la tardor i l´època d´estudi i enclaustrament.

Després de recórrer aquell país de verds infinits, costums marcades, i arrelament històric que destil·la whisky pels quatre cantons. Aquella Escòcia, aquell Glasgow, aquell preciós Edinburgh, aquell Inverness amb el seu llac Ness, aquella Illa d´Skye... Aquells paisatges verdíssims plens de castells de contes de fades.

Sents precisament allò que mai t´havera passat pel cap, com diuen les gallegues "Morriña"

Morriña de la meua serra, d´aquella olor de pinassa, d´aquells camins finíssims que m´agrada recórrer.

Morriña de les serres que envolten el poble, de pujar a l´ermita del Sant Crist a veure el poble allargat enmig del seu cau.

Morriña de pujar fins al Vinalopó i banyar-me els peus mentre el creue el mes ràpid possible per no gelar-me.

Morriña de les olors que desprén el barri vell a algunes cantonades, de la frescor de les nits d´estiu a la canaleta...

Però al tren un cartell indica que acabem d´arribar a l´estació de Glasgow,
Welcome to Glasgow,Please Mind the Gap ! .... haurem d´esperar uns dies més.