Saramago, o l´Enginyeria de la racionalitat.

Tornava ahir amb el cotxe d´un cap de setmana a la platja, dos dies de cremes, salitre a la pell, tovalles plenes de sorra, i tot el que la mar comporta. Anava escoltant una emissora on posaven notícies i de sobte van posar una de les que et fa escoltar amb més atenció, si cap, allò que estan diguen.
La notícia era la següent:
Saramago opinava que Portugal i l´estat Espanyol amb el pas dels anys formarien una mena de confederació ibèrica amb un sol govern, pense jo que amb el mateix sistema que al Regne Unit.
Aleshores vaig pensar que era un tio valent, no sols per atrevir-se a qüestionar l´integritat territorial d´uns països, ara per ara, diferents, sinó per fer-ho amb la total llibertat de poder expressar un pensament, tan vàlid com qualsevol altre, sense la por dels lligams polítics i sense por de la reacció de l´actual "Status Quo" i de tots aquells que viuen emparats sota el seu refugi.

José saramago és un dels meus autors preferits, la profunditat dels seus textos, la proximitat i un estil clar, senzill, directe i compromès, han fet d´ell element indispensable al meu estant. A banda d´això, començava a imaginar-me les reaccions a les seues paraules, i no m´equivocava gaire.

Des del seu país ha hagut tot un allau de crítiques furibundes cap al seu nom per atrevir-se a qüestionar la personalitat nacional del país que el va vorer créixer.
També hi ha qui la defès, com l´escriptor "Vasco Graça Moura" que simplement ha acusat a Saramago de qüestionar-se les coses com si d´una Enginyeria de la racionalitat es tractés, i que no es perd res en plantejar-se una d´aquestes hipòtesi gens descabellada.

I ara dic jo, que hi ha de mal en plantejar-se les coses així ?, vull dir, en aplicar els principis d´una hipotètica enginyeria de la racionalitat on tot és possible i tot està per fer, o, al capdavall tot està fet i tanmateix, com s´ha fet pot desfer-se.

Saramago, està clar, no és un polític, però te una capacitat d´oratòria i de convicció que molts d´ells volgueren, possiblement és això el que els preocupa.
La possibilitat de que els pensaments lliures facen somiar a la gent i veure que no tot ha de continuar essent com és, que tot pot canviar i que no ens hem de conformar amb el món que vivim si amb una mica d´esforç en podem tenir un de millor.

Ara recorde una frase que va dir Saramago a Marid en la multitudinària manifestació contra la guerra d´Iraq: "Ha nascut una nova potència mundial, l´opinió pública".

L´enhorabona a Saramago per atrevir-se a dir i pensar sense prejudicis.