That's one small step for a man, one giant leap for mankind

20 de juliol del 1969, Neil Alden Armstrong descendeix del modul llunar convertint-se així en la primera persona en trepitjar el terra de la Lluna.

Qui no ha sentit mai aquella frase que des d´aleshores forma part de la història:
“És un petit pas per l'home, però un pas gegant per a la humanitat.”

Durant anys, he escoltat al meu pare contar la mateixa història sobre com va transcórrer aquella nit al sí de la família, miraven tots bocabadats l´aparell de televisió sense saber que era ni allò que veien, ni allò que sentien, por, emoció, sorpresa, incredulitat,.. tant se´n fa, el que si que sabien era que estaven presenciant un moment històric, d´aquells pels que es recorda tot un segle.

Conta el meu pare que mentre presenciaven tot l´espectacle, sa mare, la meva avia, no es cansava de repetir "Això no pot ser!" "A vorer si mos estan enganyant els americans estos!", frases per altra part coherents tenint en compte que a principis del segle passat, a la seua joventut, van acudir tots espantats a l´església quan es va produir un simple eclipsi total de sol, baix el pretext de que venia l´apocalipsis.

Jo no vaig presenciar aquells moments, evidentment, però cintes velles per casa, i el Youtube, m´han deixat ben clar com podien sentir-se els meus aquella nit.

Quan tenia setze anys i amb els estalvis d´uns quants mesos em vaig comprar un telescopi, de vegades quan faig una escapadeta a la serra per fer-lo servir hem quede, també jo, bocabadat, de com l´enginy humà va fer arribar aquells homes allà dalt, i de l´immensa sort que van córrer aquell 20 de juliol.

Malauradament, trenta-vuit anys després, aquells projectes estan bàsicament abandonats , tant de bo els estats es posaren d´acord i poguérem , altra vegada, conquerir la lluna.

Bona nit a tothom!