Tio per segona vegada, però ara, damunt, padrí.

Era dimarts 23 pel matí i estava a la universitat, quan sobre el migdia vaig notar com vibrava el mòbil a la motxilla, era el meu pare, estava a classe i vaig deixar que continuara sonant fins que va penjar, en mode silenci, naturalment.

Sabia ben be el motiu de la telefonada, la meua germana estava apunt de tindre el xiquet, i això significava que ja estava en camí, només de pensar-ho, i amb les ganes que tenia, se´m van fer eternes aquelles quatre hores de matemàtiques.

Efectivament a Encar, l´havien ingressada a l´hospital, i sobre les cinc i mitja de la vesprada donava a llum a Carlos, el seu segon fill, en un part ràpid i sense cap complicació.

Gràcies als missatges multimèdia i els correus electrònics vaig començar a rebre un allau de fotos d´ell, però malauradament fins dissabte no podria anar a visitar-lo.

A hores d´ara ja he estat amb el meu fillol, ja l´he tingut en braços, i ja ha obert els ulls per mirar-me, "Menut padrí t´ha tocat!", vaig pensar quan se´m va quedar mirant.

I ara què, doncs res, a créixer! Com ho fa Paula, que dissabte va fer dos anyets i que quan ens descuidem ja està a la universitat.

Mentrestant gaudirem de veure'ls créixer, però ara si, amb una xicoteta responsabilitat, la de ser el padrí.

Bona nit a tothom !

Carlos, jo i Pauleta.