Laika

Tal dia com hui, un 3 de novembre, però de l´any 1957, la nau soviètica "Sputnik 2" llença i posa en òrbita el primer ésser viu, la gossa Laika.

En plena guerra freda entre els dos grans blocs geopolítics, la carrera espacial suposava la vessant més pacífica de confrontació.

No havia passat gairebé un mes des que la URSS meravellara al món amb la posada en òrbita del famós "Sputnik" quan, per celebrar les quatre dècades de la revolució bolxevic, Nikita Kruschev , aleshores líder soviètic, encarrega el projecte als enginyers del programa espacial.

Disposaven només de quatre setmanes per tal de dur-lo a terme, i partint de cero !!!!

Per molt de pressupost que disposaren, amb una visió des del 2007 cap a 1957, sembla mentida que aquells enginyers, dissenyaren, estudiaren i construïren una nau preparada ni més ni menys que per a transportar un ésser viu. Amb molta posterioritat, l´octubre de 2002, va eixir a la llum que d´aquelles preses van néixer els motius de la mort de la heroica gossa Laika.

A nivell personal, considere que va ser un impuls de supèrbia de Nikita Kruschev, qui, amb les mels del recent èxit del "Sputnik" encara als llavis provava de donar un altre cop d´efecte a la carrera espacial i distanciar-se encara més dels EEUU.

Per altra banda no és d´estranyar, la guerra freda, en general , s´alimentava d´això, de cops d´efecte, alguns més perillosos que altres, aquests almenys semblaven inofensius, o això aparentava.

Apartant els aspectes més tècnics, històrics i polítics, passem a la part romàntica de tot aquest assumpte, si més no, és per la que Laika es va convertir en tota una icona del segle XX.

Tota la vida m´ha apassionat, tot allò relacionat amb l´espai, recorde que de ben xicotet, amb no més de cinc anys, i possiblement amb menys, el primer que li deia a algú era que jo volia ser Astrònom.

Dissabtes de matí els passava a casa veient una i altra vegada la saga de documentals "El universo y la tierra" que ma mare, molt encertadament, m´havia gravat en cinta. Ho combinava, i això era sagrat, amb l´emissió matinal de "Mazinguer Z" per un costat, i de "La bola de cristal" per l´altre.

Recorde també la meva habitació tota forrada amb pòsters de temàtica espacial, i el no parar fins que després de molt de temps i d´haver estalviat els diners necessaris, em vaig comprar el meu telescopi, vaig establir contactes fins i tot amb AVA (Associació Valenciana d´Astronomia), però amb el desencant i el canvi de prioritats de l´adolescència vaig anar deixant un poc de costat aquesta mena d´afició.

La història de Laika però, sempre m´ha commogut. Es va criar pels carrers i va ser escollida per al programa amb l´excusa de que, havent-se criat amb el malviure i el vagabundeig estaria de sobres preparada per a la duresa d´aquella missió espacial.

I així va ser, Laika, enclaustrada dins del seu habitacle, tal i com es pot observar a la fotografia, va ser llençada a l´espai exterior i posada en òrbita al voltant del planeta. Totes les seues constants vitals eren vigilades des de terra, així va ser fins que passades entre cinc i set hores de l´inici del viatge, Laika va perdre la vida.

L´obscurantisme, la impermeabilitat i els pactes de silenci que caracteritzaven l´antiga URSS van impedir de saber-ne amb exactitud el destí final de la misió. Fins que el 2002, es va saber la veritat sobre la mateixa.

Havia mort a causa de l´estrès i el sobreescalfament del receptacle on viatjava, les presses de Nikita, i el poc temps que van tenir els enginyers, li van jugar una mala passada.

A dia de hui, el responsable del´entrenament de Laika per al projecte, Oleg Gazenko, ho deixa tot ben clar amb una frase:

"...a més temps que passa, més sent allò que li vam fer passar"

Bona nit a tothom!