Indignat !

INDIGNACIÓ f.
|| 1. Acció i efecte d'indignar-se. Fon.: indiŋnəsió (Barc.); indiŋnasió (Val.); indinnəsió (Palma).

Així és i així estic hui.

Des que vaig crear aquest blog com una mena de vàlvula d'escapament per a les reflexions que sovint em venen al cap, he intentat deixar de banda el "meravellós" món de la política.

Però hi ha certes coses, certs tòpics, certes afirmacions, certes difamacions que poc a poc s'han anat acumulant al meu subconscient lletraferit i han fet explotar la bombolla que fins ara restava unflant-se lentament.

Sóc àvid lector de premsa digital, no de bades, els meus esmorzars combinen el cafè amb llet amb la primera plana d'una sèrie de portals d'Internet, amb corrents ideològiques tan dispars com la cadena ser, la cope, libertad digital, vilaweb, valencia hui . . . i un llarg etcètera que m´ajuda a fer-me una idea de les notícies, tot això després de l´erosió de les deformitats en la mateixa a la que cada casa ens te acostumats.

Com diu Miguel Àngel, un professor meu de Física " ..y aplicando todo esto a vuestro razonamiento ingenieril podreis observar que ..." que això, que per poder fer-te idea de com és una peça, en aquest cas la realitat de les coses, l'has de vorer des de tots els punts de vista possibles, o el que és el mateix, desconfiar dels homes d'un sol llibre.

En el meu cas la radio també és artífex de la macedònia ideològica de la que sóc consumidor, és precisament en una d'aquestes emissores, la de la conferència episcopal, la COPE, on vaig escoltar la setmana passada la penúltima perla que quasi fa avançar l´explosió final que hui s´ha produït .


Al capvespre, a l'espai hertzià que ocupa el controvertit historiador i periodista Cèsar Vidal, hi parlaven sobre les diferents llengües de l´estat espanyol i com, al seu parer, s'està produint una imposició lingüística a les zones on n'hi ha d'altres a banda del castellà.

Després d'haver disparat sense contemplacions els seus arguments contra l´eix del mal, Euskadi, Galícia i Catalunya, finalment ens va tocar el torn a nosaltres, els valencians.

Amb un plantejament que semblava més propi dels pitjors dies de la batalla de València que no d'ara, i amb el beneplàcit de Gotzone Mora, socialista fins fa dues setmanes, i actualment integrada dins de l'equip de govern de Camps, va acabar resumint-ho tot a la següent afirmació:

"En la Comunidad Valenciana se esta produciendo una imposición linguistica en contra del castellano"

Donant-li una petita nota humorística davant la frase que em va fer bullir la sang, el primer que vaig dir tot seguit va ser: "Oh my God !".

Com és possible que algú, amb dos dits de front diga això, i si és així:

a.- Per què no existeix ningun diari en Valencià que poder llegir tots els dies?

b.- Per què no existeix cap televisió privada en Valencià que ens arribe a tots llevat de la pública, per ara, Canal 9?

c.- Per què no existeix cap emissora de ràdio en valencià que igual que dalt, ens arribe a tots?

d.- Per que tots els estudis sociològics afirmen que l'ús social del Valencià descendeix any rere any?

e.- (i la més flagrant) Per què no puc estudiar NINGUNA assignatura de la meua carrera en Valencià tot i haver-me matriculat en Valencià, estar situada la universitat a Alcoi, de predomini Valencià, i ser la politècnica una universitat pública Valenciana?

És aquest el concepte de imposició del Valencià envers del Castellà que, malauradament, no només afirma César Vidal ?

Amb aquesta pregunta deixe obert el tema, cadascú tindrà el seu punt de vista.

Hi ha companys de viatge que sovint em pregunten pel meus maldecaps idealistes, amb el prejudici suficientment merescut de que la política és una merda, la resposta és simple : Fixa la vista en un objecte i tanca un ull, obri'l i tanca l'altre, així intermitentment sense parar durant cinc segons, es pot observar que el mateix objecte, que no s´ha mogut d'allà on estava, pareix canviar de lloc depenent de amb quin ull ho mires, ...no és curiós? doncs això, això és la política, una merda molt curiosa.





Sobre el que ha fet hui explotar la bombolla ho podria resumir així:

"M´han tocat l'Estellés ! "

Vicent Andrés Estellés era fill de Burjassot, pot considerar-se afalagat de ser un dels pocs personatges que compta amb la meua humil admiració, tothom coincideix en dir d'ell que és el millor poeta en la nostra llengua des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.

Els meus primers contactes amb ell van ser a l'institut on Rafa, el de l'Alqueria d'Asnar, ens va fer llegir la seua obra "Llibre de meravelles" , dec reconèixer que aleshores no li vaig prestar cap atenció, ni a ell, ni al llibre, simplement em van dir allò que devia contar-li al mestre per fer com si l'hagués llegit i conte contat, conte acabat, és l'encant que te l'adolescència.

Pocs anys després, cimentant la meua adultesa, el vaig tornar a regirar, i em va captivar de tal forma que aquell llibret blau i xicotet que semblava condemnat a l'ostracisme del meu estant va passar a convertir-se en amic del meu despertador, de tantes nits que van somiar l'un damunt l'altre.

Després, vaig descobrir "Coral Romput" recitat pel més gran d'Alcoi, Ovidi Montllor, arrasant amb tota la música que escoltava aleshores, per deixar pas a uns versos que a dia de hui porte gravats a dins meu de tant d'haver-los llegit i escoltat.

És per tot açò que hui, quan he llegit una notícia publicada fa vora un mes al Levante:

El PP rechaza un reconocimiento a Andrés Estellés porque ´insultó a los valencianos´

Cèsar Garcia, Burjassot
El PP de Burjassot votó en contra de una moción del PSPV que pedía una reafirmación del reconocimiento del poeta local Vicent Andrés Estellés como hijo predilecto, así como la difusión de su obra, porque el autor "insultó y despreció a los valencianos y yo soy valenciana. Manifestaba su rechazo a Valencia utilizando palabras muy gruesas", manifestó la portavoz popular Cristina Subiela, quien aseguró que el PSPV y el Bloc presentaban estas mociones "para provocar y a ver si el PP puede quedar lo peor posible". Aunque indicó que nadie discutía la calidad literaria de Andrés Estellés, Subiela dijo que "posiblemente era un escritor genial en lengua catalana, pero defendía el País Valencià y ustedes saben que el PP no reconoce ese concepto de región porque nos adherimos al término Comunidad".


Amb aquestos febles arguments carregats d'ignorància han deixat per terra la imatge, ja no d'elles i ells mateixos, sinó de Burjassot, de Vicent Andrés Estellés, i per extensió de nosaltres, els valencians.

Així doncs, crec que l'explosió de la bombolla queda ben justificada, només em resta una cosa a dir a totes i tots els que, des de càrrecs polítics juguen a ser filòlegs ....

"Feu-me un favor, deixeu-me en pau a l'Estellés ! "

Vos deixe amb un vídeo de la universitat de València on l'Ovidi comença a recitar el coral romput d'estellés.

Bona nit a tothom!