... i es van dir el "Sí" !

Així acaba una història que innocentment va començar fa molts anys, quan , els que a hores d'ara deuen estar sobrevolant l'oceà atlàntic, es deixaven veure cada vegada més junts.


Fa més d'any i mig que vaig conèixer la notícia del casament i finalment aquest dissabte va arribar la boda, en la que Javi i Tere van emprendre junts aquell camí que marca un abans i un després en la vida de totes les persones.
Al migdia, en una bonica i alegre cerimònia que va omplir l'església, segellaven el pacte que els unirà des d'ara, i espere, per molt de temps.


I és que la vida és així, les branques d'aquell arbre que lentament creixia, alimentat per les humitats del barri vell i per la terra dels antics bancals d'ametlers de la derrota, s'han anat fent grans, i cadascuna ha escollit el seu camí sabent que conten amb la protecció d'un tronc que espera no ser tallat mai.


És aleshores quan tanques els ulls després de passar la vesprada amb ell pel barri vell fent malifetes i quan els tornes a obrir estàs a la seua boda, i amb uns quants anys més a l'esquena, ...coses de la vida.


Diuen els més vells del poble que en començar-ne un, els de darrere no tarden ja massa, i em pregunte jo ...quina parella serà la pròxima en casar-se? Que comencen les apostes !