I també es van dir el sí !

La veritat és que aquest post deuria haver-lo escrit la setmana passada, però un parcial de Física m´ha fet retardar-lo uns quants dies.

Dissabte deu de maig, es casava la meua germana MªJosé amb Juanmi, en una bonica cerimònia familiar i amb l'amenaça constant de la pluja a l'exterior.

Era agradable veure l'ambient de confraternitat familiar que es respirava tant a la boda com a la celebració posterior, i no sols amb la família més propera, sinó també amb aquells a qui no veies, possiblement feia més de deu anys.

La nit va tindre moments emotius, els típics de totes les bodes, però també hi va haver d'especials, com quan passades les dotze de la nit els meus pares van rebre un gran ram de flors, i es que el destí i les casualitats van voler que quaranta anys abans, i també en un dia plujós, celebraren la cerimònia que els ha unit fins ara.

La vida és un passar de dies, un degoteig de monotonia on les vivències especials marquen d'alegria les hores que anirien a parar irremeiablement a l'obscura sentència de l'oblit.

Hi ha dies, i nits, que saps que no van a esborrar-se del record, hi ha passes en la vida que signifiquen anar cap endavant i deixar coses arrere, esglaons que pujes lentament però amb convicció, és un procés evolutiu quasi darwinista el que fa que triem allò que creguem millor per al nostre futur. I la decisió de conviure en parella la resta dels dies forma part d'aquest procés.

Els novençans, a hores d'ara, viatgen per la Xina, gaudint de l'inici del camí que van a recórrer a partir d'ara, i es que, la vida no és més que això, . . .Camins!

Per molts anys !